Stargate17-18
Motivació i intenció. El per què de tot plegat.
La gran motivació, més enllà de la fascinant temàtica escollida, és: cal replantejar-nos la matèria i quasi de manera anual. El què, el com i el per què.
Massa sovint s´ensenya a nens-nois a ser excel.lents i molt competents només en fer làmines i fitxes. A omplir espais buits amb imatges, paraules i conceptes no vivenciats, o bé a contestar un test amb creuetes durant un temps establert .
La plàstica ha imitat també aquesta manera de fer amb llibres i materials didàctics basats solament en omplir requadres ( tots del mateix tamany i format, no fos cas) amb colors, textures, línies, angles...I res més, cap projecte més enllà de repetir per assolir. Mecànica sense projecte.
El repte planteja una sèrie d´objectius que esqüetament s´apunten:
- Muntar una exposició i projecte a parrtir d´un supòsit fantasiós i crear un joc.
-Donar a conèixer, mostrar i posar damunt la taula el paper de la plàstica i l´educació artística a les escoles i instituts. Reivindicar-nos.
-Fomentar l´autoestima dels educadors i alumnes que treballem l´àrea.
-Viure l´experiència estètica, disfrutar, il.lusionar, contagiar i compartir-la. Acompanyar, guiar. Aprendre treballant amb els alumnes en el taller.
- Mostrar i veure referents artístics actuals i relacionar-los amb moviments artístics històrics.
-Aprendre amb materials molt diversos i tècniques diferents que es poden solapar i s´enriqueixen. Tradicionals i noves tecnologies infogràfiques convivint, frec a frec, fins confondre´s.
- Qualitat i innovació: impliquen risc, resoldre els problemes no des del confort. Ser seriós en la nostra feina no vol dir ser solemne. Ser seriós implica risc, ser valent, ser solemne només quedar bé, fer el que ja saps fer , el que s´espera de tu. Copiar-te, sense aprendre i anar més enllà.
-Compartir un encàrrec de manera realment transversal, a molts nivells dins un centre i també amb centres diversos de primària i secundària.
- Plantejar com a cloenda una exposició on mostrar el camí seguit, no com a finalitat única, sinó per autoexigència, responsabilitat i compromís. En l´exposició es mostrarà el procés de treball, el dia a dia, i els treballs més reeixits pel que fa a resultats. En els espais cedits per l´EMA de Girona conviuran les feines fetes des dels centres participants.
Aquest esdevé un objectiu anual que és l´eix vertebrador d´una feina col.lectiva, on alhora la part individual també es potencia i es respecta.
El com
Metodologia: el treball individual no està renyit amb treball en equip, en fer grups de treball, en fer tasques de manera cooperativa i en xarxa amb l´exterior. Obrir portes.
Com ja s´ha exposat anteriorment en els objectius del treball, metodològicament es treballarà dins l´aula, emprant diferents ritmes, materials, tècniques i procediments, tots ells fomentant el dia a dia i l´aprenentatge continu, però amb la mirada posada en l´horitzó, i amb el format d´una exposició de caire artístic.
Treballarem per competències.
L´objectiu transversal del projecte aspira a contagiar i sumar esforços, i en sí mateix s´adequa a la matodologia de treball per competències.
Així doncs el projecte Stargate inclou les següents competències:
Competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. El nostre objectiu és treballar amb una història fabulada que argumentarà un fil o teixit argumental. Intentarem sostenir un fake individual i col.lectiu. Les imatges i els audiovisuals seran un llenguatge també sòlid que conviuran amb el fil argumental escrit.
- S´establiran lligams i connexions amb les matèries i professors que ho estimin pertinent.
2. Competència artística i cultural. Des de l´àrea de visual i plàstica tractarem la comunicació artística a través de referents atístics coetanis. Uli Westfal, Joan Fontcuberta en seran referents. Establirem un diàleg i parangó amb les seves obres, així enllaçarem amb el món del cinema i la literatura de ciència ficció. Un dels objectius del projecte serà tractar el patrimoni cultural i artístic , i aprendre a valorar-lo. Contextualitzarem i ens comunicarem a través de la praxi artística.
- Tot això es copsarà en una exposició doble. Als centres i a l´EMA a final de curs i en crear un joc.
Competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital. Establirem un interessant diàleg. Dins el mateix centre, entre centres i amb l´exterior. Ens plantejarem la veracitat de la informació, dels mitjans de comunicació, des del sentit de l´humor i alhora essent profundament crítics . Parlarem dels muntatges escrits i visuals , sobre ètica periodística i artística i dels diferents registres comunicatius. Objectivitat Vs Subjectivitat.
-S´aprendrà a emprar el correu extern.
- A gestionar imatges i enviar-les adequadament en els formats pertinents. - A manipular, amb intenció, imatges.
- La matèria a l´institut serà transmesa i seguida a través d´un bloc de curs on s´informarà de les activitats, es pautaran i es mostraran els resultats dels processos d´aprenentatge. El bloc serà transversal i es veuran les tasques de tots els alumnes d´ESO.
4. Competència d´aprendre a aprendre.
Així faran les mateixes activitats adaptades a l´aula i a ritmes–edats diferents. Es veurà que els continguts seran assolits sense problemes. Molts alumnes parteixen de zero, d´altres tenen ja una formació prèvia que serà adaptada i reconduida de manera que el grau d´exigència sigui raonable i un repte per a tots els nivells. El treball cooperatiu i per rols té molt a dir i fer.
Tot el projecte hauria de generar una actitud positiva envers l´aprenentatge.
Competències personals:
6. Competència d´autonomia i iniciativa personal
El paper de l´alumne-formador-professor és molt vàlid, pautat i dirigit de prop pel docent.
-Els rols o personatges seran facetes properes a la literatura-cinematografia de ciència ficció i es poden veure en el mateix bloc.
-Amb aquests rols es pretén educar i estimular el treball cooperatiu i a
responsabilitzar als alumnes en el que ens és comú.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Els rols personal i de grup suposen prendre decisions dins un gran ventall de possibilitats que ens permeten el coneixement i les noves tecnologies dins el món canviant en el que vivim..
Fer un ús responsable dels recursos i tenir cura del medi ambient també es tractarà en el projecte. Donada la manca de recursos intentarem resoldre de manera reeixida un projecte amb un pressupost molt baix i emprant material de rebuig , de reciclatge i proper. Una part del projecte de volums es construirà amb material de rebuig portat pels alumnes. Som escola verda? Si és així cal actuar.
8. Competència social i ciutadana
Per assolir aquest projecte cal assumir personalment i de manera conjunta un compromís i una actitud constructiva, solidaria i responsable. Assumint drets i obligacions. Posar-nos a la pell de creadors i artístes ens duu a aquest compromís.
Argumentació pedagògica
Aquesta metodologia de treball també es basa en l´anomenada Classe invertida o Flipper classroom, que va néixer amb Jon Bergmann y Aaron Sams als EEUU dins les seves classes de física i química.
El canvi de paradigma educatiu el trobem resumit en aquest diagrama de recorregut invers.
Un altre punt de referència és la teoria motivacional de Maslow i la seva coneguda piràmide de necessitats que tota persona té i que marca les seves prioritats.
Aquesta teoria està molt relacionada amb els factors motivadors de l´aprenentatge i argumenta de manera reeixida el per què de la desmotivació o desafecció dels alumnes vers l´aprenentage escolar. Un bon desenvolupament d´aquesta teoria el trobem al document de tutoria de la UdG, on s´explica acuradament el canvi de paradigma educatiu que es viu també a la universitat.
Els resultats
Els resultats del primer trimestre han estat a tots els nivells molt engrescadors.
El grau d´implicació i motivació dels alumnes ha estat força espectacular, això sí, amb la sensació de manca de temps per aprofundir, encara més, en el viatge.
Les hores al taller, fent làmines més tècniques o de geometria, s´han combinat amb el projecte. I fa projecte qui compleix amb la feina a classe i a casa. En general, amb poquíssimes excepcions de casos molt especials, s´accepten les normes, perquè es veuen justes. Les hores de taller flueixen bé i són dinàmiques. El grau d´implicació dels alumnes és molt superior.
Les hores a l´aula d´informàtica també funcionen bé. S´ha passat d´un model en el que es feien molts petits treballs, molt pautats. A un model on es fan pocs projectes, però es planteja una finalitat molt més exigent i engrescadora. Finalment tots els continguts i eines són explicats.
Models. Què s´espera de tu.
El guiatge i els models-referents són essencials, bàsics, per tal d´exigir un nivell que cal assolir. Molts cops el no mostrar exemples, o models de sol.lució, empitjora moltíssim els resultats. Hi ha qui argumenta que donar exemples coacciona l´expressivitat i l´originalitat. No té perquè i els beneficis que aporta són moltíssims. És bàsic tenir referents, emmirllar-se en el que està bé…i a partir d´aquí: i tu què fas?
És bàsic per l´aprenentatge que els alumnes sàpiguen què s´espera d´ells amb models reeixits.
És per això que conèixer els referents artístics professionals, enguany sobretot Joan Fontcuberta, i els dels companys és fonamental.
